viernes, 3 de marzo de 2017

fontanilles n. 1




tinc un grup de wattssap des del dia 19 de gener, 
hi som tots els afectats per l'incendi que va cremar en un pis de l'edifici on tinc el taller, just el que tinc a sobre... 


sobre la impermanencia n. 1


ja no m'estic en el taller, des del dia 19 que els tecnics de l'ajuntament van decidir que no era segur viure ni treballar en l'edifici.
encara em costa de dir que ja no treballo allà.... 

el recorregut de cada matí, el cafè abans d'anar a treballar
les llums conegudes, en aquesta taula o en l'altre, 
les peces dels alumnes, els esmalts, el meu treball.... les peces per enfornar,

l'escenari principal de la meva vida, allà on m'estava tantes hores... té altres llums ara i 
altres temperatures, es estrany


sobre la impermanència n.2


es cert que un dia, en només unes poques hores, un fet canvia el que creies segur, 
ja ho sabem no? per la experiencia dels altres
però com ens desubica i ens perd en la immensitat quan et passa a tú

podria seguir numerant impermanències però no em queda una altre que anar fent un treball personal al respecte...



i sobre la gent...

 

els veïns, per davant de tot ells, ells i també jo, 
i la nostra incomprensió, la desesperació i la impotència davant de les conseqüencies, la lluita una mica a cegues, 
les trucades i els wattssapps de fontanilles n.1, esperançadors primer i decebedors després...

I els dies passen i tot va lent, i la gent ja t'ho diu això però jo pensava que era una "coletilla" més, i no, 
es veritat que l'administració es lenta, que els protocols s'han de cumplir, que tot s'aprova quan toca en el ple, i no abans,

i els dies passen i falten informes i pressupostos i jo,
jo estic aprenent a viure cada dia en la impermanència.

 



No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada